Tamisatge i molturació d'una mostra (anàlisi granulomètric)

Material:

Aparells: Molí de boles, 15 boles petites i 15 de grans d'acer inoxidable, sistema de tamisos, pinzell, tamisador vibratori, balança granataria i got de precipitats.

Reactiu: sal del rentavaixella.

EPIS: Cap

Dades

La massa inicial de la mostra 100,10 g i la massa desprès de la molturació 99,94 g.

Conclució

L'objectiu d'aquest assaig és realitzar una molturació d'un sòlid, en aquest cas la sal del rentavaixella, i completa la seva anàlisi granulomètric, mes no s'ha pogut completar l'anàlisi, a conseqüència de no tindrà un valor fixat: no es pot valorar el % de cenur, ni de rebuig. No obstant això, es pot afirmar que ens ha sortit força bé la gràfica perquè s'ha obtingut una campana de gauss no molt pronunciada però en tirar més cap a l'esquerra ens permet que si és necessari un valor inferior tornar a moltura fins a arribar aquell valor que es demana, reduint així despeses.

Els errors que hem obtingut són de 0,34% que han sigut deguts a la pèrdua de la sal mostra. No és que és volatilitzes, sinó que quedava entre les cantonades dels tamisos i pel molí de boles. A més, si ens quedem pensant si nosaltres hem perdut sal, això significa que altres alumnes que l'han utilitzat també, indicant-nos que la mostra està contaminada, això és degut al disseny del molí. Però encara que no ho sembli el molí no és el principal causant d'error, ja que, en el primer tamisatge tenim un error del 0,11% i el segon del 0,18% però en el molí de 0,16%, i llavors el principal causant d'error és en el procés de tamisatge.

Però encara que l'estructura dels tamisos provoca pèrdues perquè es queda entre les cantonades, no són els transmissors d'error al 100%, ja que està el transport de la mostra. Per mesurar la massa s'ha hagut de portar els tamisos d'una sala a un altre sense cap aïllament segur solament el tamís i paper de cel·lulosa, restes podrien haver-se quedat al paper o sortir volant.

Síntesi de l'acetat d'etil

DADES

CH3COONa	40,014 g		H2SO4	50mL
Na2CO3	3 pipetes Pasteur		CaCl2	3 pipetes Pasteur x2
Na2SO4	2 culleres
	Te	d
C2H5OH	78-79ºC	1,6g/mL	30 mL
CH3COOC2H5	77ºC	0,9 g/mL	26,57 g
CH3COOH	118ºC	1,05 g/mL

CÀLCULS

	2 NaCH3COO	+	H2SO4	↔	2 CH3COOH	+	Na2SO4
[ ]o	0,49		0,92		-		-
[]req	0,49		0,49		0,49		0,49
[ ]	0		0,67		0,49		0,49

	CH3COOH	+	C2H5OH	↔	CH3COOC2H5	+	H2O
[ ]o	0,49		0,65		-		-
[]req	0,49		0,49		0,49		0,49
[ ]	0		0,16		0,49		0,49

Valor teòric:

40,014 g de NaAc x (1 mol de NaAc/82g de NaAc) x (1 mol de AcEt/1 mol de NaAc) x (88g de AcEt/1mol de AcEt) =42,957 g de AcEt

Rendiment:

(26,57 gexperimentals d ' AcEt/42,96 gteorics d ' AcEt) ×100=61,88 % en pes

d ' AcEt

Anàlisi qualitatiu de glucosa en una beguda

Coca-Cola: aigua carbonatada, sucre, colorant E-150d, edulcorant E-338, aromes naturals (inclos cafeina)

Coca-Cola LIGHT: aigua carbonatada, colorant E-150d, edulcorant E-952, E-950 i E-951 (aspartano), acidulantes: E-338 i E-330, aromas naturals i forta font de fenilalanina.

Coca-Cola ZERO: aigua carbonatada, colorant E.150d, edulcorant E-952, E-950 i aspartano, aroma naturals, corrector d'àcidesa E-331 (derivat del E-330) i font de fenilalanina.

Expressió dels resultats

RCHO+CuSO4→RCOOH +Cu2O+SO4^-2

Oxidació:(RCHO+2OH→RCOOH +2é+H2O) x3

Reducció :(2Cu+2+3é+2OH→Cu2O+H2O) x2

3RCHO+4CuSO4+10OH→3RCOOH+2Cu2O+4SO4^-2+5H2O

Conclusió

D'aquest assaig es desprèn que els aldehids (RCOH) són compostos orgànics de caràcter reductor que s'oxiden a àcids carboxílics (RCOOH) mitjançant oxidants febles (CuSO4), aquest poder reductor és a causa que provenen del grup carbonil que tenen hidrògens amb posició alfa, és àcids, aleshores cedeix protons.

En aquesta prova podríem utilitzar qualsevol agent oxidant com el KMnO4 o el K2Cr2O7, però hem utilitzat el CuSO4 perquè són agents oxidants fort i per aquest assaig no fa falta, a més el K2Cr2O7 en contacta amb substàncies orgàniques, pot provocar incendis i el KMnO4 no és un bon indicador per aquest assaig pel motiu que solament té un color, el violeta (és més útil en valoracions de determinació del pH). També teníem l'opció d'agafar el CuSO4 pentahidratat o l'anhidra, però el que hem utilitzat està amb forma pentahidratada (CuSO4·5H2O), un cristall de color blau intents, que quan es redueix es torna vermell perquè l'anhidra és fortament higroscòpica¹ i nosaltres el que pretenem és fer una solució de Fehling.

Pel que fa a què el sabor de la Coca Cola ZERO sembli a la Coca Cola normal podria ser degut pel corrector d'acidesa E-331 i no dur acidulants.

En resum la Coca Cola clàssica té sucre que són les calories, la light i zero en posseir edulcorants el nostre organisme no els paeix i la zero en disposar d'E-331 no et causa ardor sinó que te'l pot regular.

1. Higroscòpic són totes aquelles substàncies que absorbeixen o cedeixen ràpidament l'aigua en forma de vapor o en líquida de l'ambient que les envolta.

Preparació de dissolucions amortidores (Comprovació de la capacitat amortidora a l'afegir àcid o base).

1. Justificar la concordància o no de tots els resultats experimentals en relació als valors teòrics.

Els valors experimentals i teòrics obtinguts a l'assaig no són iguals, i això comportà que obtenim errors entre 0-6%. És probable que les diferències extretes no són tan elevades, a causa que el pH-metre sols té una precisió d'una xifra decimal mentre que els valors teòrics que hem calculat tenen dues xifres decimals. Un dels motius que pot comportar a aquestes dissemblances són que les dissolucions inicials de 0,2 M estan mal elaborades, fet que donaria un error individual (errors: la pesada, la pipetejada). També pot ser causat per un error en afegir HCl a la dissolució de CH3COONa (en comptes de 20 ml i 20 ml, li aboques 22 ml i 20 ml), això fa que la relació entre concertacions sigui un altre, i per tant el pH varia. D'altra banda pot ser un error produït per l'instrumental, ja que el pH-metre no és la primera vegada que l'utilitzem, i encara que sempre l'hem calibrat, sempre ens ha portat problemes i acabem acceptant dades que és probable que estiguin malament per falta de temps.

2. Comentar els valors dels errors relatius.

En relació a l'error relatiu aquest ens ha donat qualitativament bé, ja que no ha estat massa elevat hi hem de tenir en consideració la falta de precisió de l'instrumental.

Els errors, a més es pot observar com es van arrossegant entre les taules en tots els casos els resultats són fiables i en el cas que se'ns donà en què els pH no augmenten, això és a causa altre cop a què no és capaç l'instrument de veure els increments perquè són d'una dècima més o menys.

En resum, els errors obtinguts són molt probables que siguin per falta de precisió i es té en compte el fet que un decimal de diferència amb el resultat no és apreciable.

3. S'ha verificat la capacitat amortidora de les dissolucions preparades?

S'ha verificat la capacitat amortidora de les dissolucions preparades, qualitativament. Han estat correctes, a causa que les variacions en el pH en afegir H⁺ o OH^- va del 0,08 al 0,2 i també tenim el problema de la sensibilitat d'una xifra decimal del pH-metre. El que passa és que encara que els resultats siguin diferent el pH-metre els arrodoneix i fa entendre al mostrejador que són iguals, però la diferencia està, tot i no percebre-la. En temes generals es pot veure com a l'afegir àcid el pH disminueix però molt poc i menys quan a més concentració de sal bàsica hi ha en comparació amb l'àcida. I en afegir base el pH augmenta poc, i a més concentració d'àcid menys s'elevarà.

Sabem que augmenta poc perquè la Pilar per una banda va afegir en aigua destil·lada¹ 2 mL de HCl i per altra banda va afegir en aigua destil·lada 2 mL de NaOH i el pH variava radicalment de pH 2 a 12 que amb comparació amb les variacions que teníem en les dissolucions amortidores que era de 0'08, a 0'2, són molt grans.

4. Quan és màxima la capacitat amortidora?

La capacitat amortidora és màxima quan la dissolució amortidora es troba (teòricament) en el punt on la consentració d'acid com de sal són iguals, però en la practica no és el cas. Pot ser degut a que el pH-metre de l'institut el seu grau de sensibilitat és d'una xifra decimal (Taula 7.5.). Els increments del pH que han surtit malament són de 0'08, 0'1 i 0'11, a més de l'error que ens em endut de la primera part de la practica i s'ha anat sumant.

5. Cap a on s'ha desplaçat el pH de la dissolució amortidora a l'afegir HCl o NaOH?

El pH s'ha desplaçat cap a més àcid quant afegim HCl. En reaccionar el NaAc disminueix la seva concentració i el HAc augmenta la concentració (en la majoria dels casos, ja que augmenta el volum) fent així que el pH varií cap a l'acidesa, però una mica.

Si els mols d'HCl superen els mols NaAc en la dissolució, aquesta deixa de ser amortidora perquè no queda NaAc en passar a ser el reactiu limitant. En afegir NaOH, aquest reacciona amb el HAc (en aquest cas) formant aigua i NaAc i igual que en el cas contrari però a la inversa la concentració de NaAc augmenta i la concentració HAc disminueix. També els mols NaOH no poden ser superiors o iguals als de HAc o la dissolució deixarà de ser amortidora.

6. Era lògic i esperat aquest desplaçament del pH?

Aquest desplaçament del pH era lògic perquè com hem dit anteriorment en disminuir la concentració de NaAc i augmentar de HAc, causat perquè ha reaccionat el NaAc amb HCl era d'esperar aquest canvi i també a la viceversa.

7. Busca a la bibliografia com prepararies una dissolució amortidora de pH 3.

pH= 3 → [H+]=10-3			pH= 3 → [H+]=10-3	Ka= 1'07·10-3
HA ↔H++Ac-	NaA→Na++A-		C7H6O3 ↔ H+ + C7H5O3-	NaC7H5O3 → Na++ C7H5O3-
Ka= x⋅([NaA]+x)/[HA]−x   = x⋅[NaA]/[ HA] = 10-3⋅[ NaA]/[HAc] Ka/10-3= [NaA]/[HA]  Ka≃10-3			Ka= x⋅([NaC7H5O3]+x)/[C7H6O3]−x  =10-3⋅[NaC7H5O3]/[C7H6O3] = 1,07⋅10-3/10-3 = [NaC7H5O3]/[C7H6O3]= 1,07 1,07[C7H6O3]=[NaC7H5O3]
Per poder prepara una dissolució amortidora de pH 3, s'ha de tindre les concentracions de sal bàsica i d'àcida equivalents. La x és menyspreada, perquè la constant d'àcides prover d'un àcid feble i d'una sal forta basicà. La concentració de la sal a de ser multiple a la concentració de l'àcid per 1,07. No importar la concentració que tinguin però com més gran sigui més capacitat amortidora tindran.

8. Busca a la bibliografia com preparies una dissolució amortidora de pH 12.

pH= 12 → [H+]=10-12			pH= 12 → [H+]=10-12	Kb= 1,12⋅10-12
BOH ↔OH- + B+	BCl→B++Cl-		C7H6O3 ↔ H+ + C7H5O3-	NaC7H5O3 → Na++ C7H5O3-
Kb= x⋅([BCl ]+ x)/[BOH ]−x  = x⋅[BCl]/[BOH ] =10-12⋅[BCl ]/[BOH ] Kb/10-12 =[BCl ]/[BOH ] Kb≃10-12			Kb= x⋅([NaC7H5O3]+x) [C7H6O3]−x = 10-12⋅[NaC7H5O3]/[C7H6O3] 1,12⋅10-12/10-12 =[NaC7H5O3]/[C7H6O3] =1,12 1,12[C7H6O3] = [NaC7H5O3]
Per poder prepara una dissolució amortidora de pH 12, s'ha de tindre les concentracions de la sal àcida i de la base equivalents. La x és menyspreada, perquè constant de basisitat prover d'una base feble i d'una sal forta àcida. La concentració de sal a de ser multiple a la concentració de la base per 1,07. No importar la concentració que tinguin però com més gran sigui més capacitat amortidora tindran.

CÀLCULS

Preparació de les dissoucions d'àcid i sal

Preparació de la dissolució de CH3COOH 0,2 M.

0,5 L de dis. x (0,2 mol de HAc/1 L dis.) x (60,05 g de HAc/1 mol de HAc) x (1 mL de de HAc/1,05 g de HAc) = 5,71 mL de HAc

Preparació de la dissolució de CH3COONa 0,2 M.

0,5 L de dis. x (0,2 mol de NaAc/1 L dis.) x (82,03 g de NaAc/1 mol de NaAc) = 8,2 g de NaAc

Valor del pH

Assajos de floculació (mètode del Jar-Test).

Mostra	FeCl3·6H2O al 40%	FeCl2 al 10%	Al2(SO4)3·14H2O	Al2(SO4)3·14H2O
Dosis coagulant 100 mL	5 mL	5 mL	2 mL	5 mL
Temps d'aparició dels flòcils	4	1	2	3
Tamany dels flòculs	3	1	2	4
Turbindesa mostra original	177	177	177	177
Turbidesa mostra final	51	13,2	36	47
Diferència turbidesa	126	163,8	141	130

Floculació

Got 1: és el quart que es coagula. Quan fiquem el floculan millora, però poc visible.

Got 2: és el primes que es coagula millor. Quan fiquem el floculant és veu més clar (flòculant molt bo).

Got 3: és el segon que es coagula millor. Quan introduim el floculant no varia gaire (flòculant bo).

Got 4: és el terce que es coagula millor. Quan introduim el floculant no varia gaire (floculant mitja).

Conclusió

En aquest assaig s'ha realitzat un tractament d'aigües que ens permet comprendrà com depenen del coagulant que s'utilitza, es pot saber una part del contingut de l'aigua.

• El FeCl3·6H2O al 40%, si les aigües residuals tenen un pH lleugerament bàsic, reacciona amb els OH, eliminant les partícules en suspensió.
• El FeCl2 al 10%, si les aigües residuals tenen cromat, el ferro reaccionà amb més intensitat.
• El Al2(SO4)3·14H2O, si les aigües residuals tenen un pH superior a 7, l'alumini precipitarà atraient les partícules en suspensió.

S'ha utilitzat alguns coagulant hidratats per generar el pont d'hidrogen, així augmenta la grandària i el pes de les partícules en suspensió.

La causa de què com menys Al2(SO4)3, millor floculació pot ser degut al fet que no té un pH lleugerament superior a 7, per tant, com més poses el coagulant, la dissolució està més saturada, aleshores reaccionarà amb menor intensitat.

A partir de totes aquestes dades, es pot deduir dues coses: en haver un bon resultat en la floculació del segon coagulant ens indica que l'aigua conte cromat, però no a gran contingut, ja que, sinó el pH serià més elevat però segons el resultat del primer coagulant hagues donat més floculant, el pH ha de ser un neutre feble (tirant a bàsic) perquè segons el tercer coagulant com més afegies menys floculació et donava.

En resum l'aigua conté cromat (però no amb un gran contingut) amb un pH neutre tirant a bàsic, per tant, amb aquests resultats, tenint en compte el temps de floculació i la quantitat dels flòculs, la dosi òptima de coagulant/floculant és de 5 mL de Fe²⁺ al 10% i 2 mL de flòculant.

Anàlisis d'una aigua desconeguda

Determinació de matèries decantables en aigua (Con IMHOFF)

Mostra	30 minuts	60 minuts (1h)
Volum mostra inicial: 500 mL	500 mL	500 mL
Volum sedimentat	10,5 mL	10,6 mL
Matèries decantables	979 ml/L	978,8 ml/L

Determinació de matèries en suspensió en aigua (M.E.S.)/sòlids totals i dissolts.

Expressió dels resultats

Mostra	Sòlids totals	M.E.S.	Sòlids dissolts	M.E.S. + Sòlids dissolts	Partícules sedimentades (Con Inhof)
Volum mostra:	50 ml	200 ml	50ml	250 ml	500 ml
Pes càpsula o filtre amb sediment (P1)	38,319 g	2,0529 g	39,844 g
Pes càpsula o filtre buit (Po)	38,109 g	0,0904 g	39,815 g
Pes sediment (P1 -Po)	0,210 g	1,9625 g	0,029 g
RESULTAT	4200 mg/l	9812,5 mg/l	580 mg/l	10392,5 mg/l	978,8 ml/l

Comuna

	SÒLIDS TOTALS	M.E.S.	SÒLIDS DISSOLTS	M.E.S. + SÒLIDS DISSOLTS
1	4200 mg/l	9812,5 mg/l	580 mg/l	10392 mg/l
2	5780 mg/l	2474,5 mg/l	640 mg/l	3114 mg/l
3	5100 mg/l	7264,5 mg/l	772 mg/l	8036 mg/l

	Sòlids totals	M.E.S.	Sòlids dissolts	M.E.S. + sòlids dissolts	Particules sedimentades (Con Inhof)
Caracteristíques	És tota la materia de la mostra que serà secada en un bany de sorra entre 103-105ºC.	El diametre de poru és de 1μm → particules > a 1μm, són macroscopiques.	Són particules < a 1μm que seràn secades amb una bany de sorra entre 103-105ºC.	Suma de la densitat de MES i sòlids dissolts que no resulta multipla a la densitat total	La mostra es divideix en: matèria macroscopiaca (sedimentada); materia microscopica; materia inherta.

Conclusió

Aquest assaig té com a objectiu determinar si la mostra d'aigua conté matèries en suspensió i si les dites matèries són fàcilment decantables en condicions naturals.

Utilitzant el Con IMHOFF la mostra es divideix en tres parts: la més densa (negra) és la mostra sedimentada que conté matèria macroscòpica; la matèria poc densa (grisa) conté matèria microscòpica; la matèria amb densitat insignificants (gris blanquinós) conté matèria inerta. Amb aquesta tècnica es pot saber quina és la quantitat de matèria fàcilment decantada en condicions naturals, sense coagulants ni agitació. Però la variació dels resultats respecte a l'inicial, és ridícula.

En la determinació de matèries en suspensió en aigua, en mesurar: M.E.S. el diàmetre del poru del filtre de vidre és d'1 μm, per tant, les partícules en suspensions menors d'1 μm són les que es veuen en els sòlids dissolts i es queden al filtre les partícules majors a 1 μm i/o les partícules que són menors que s'han quedat allà aturades per la saturació del filtre; els sòlids totals ens permeten estimar la quantitat de matèria dissolta i en suspensió que porta l'aigua.

Si la suma de la densitat M.E.S i sòlids dissolts és múltiple als sòlids totals, es pot dir, que hi ha poques partícules decantades i que la mostra és homogènia, però això passa si la mostra és potable, però la mostra que nosaltres hem manipulat no és potable (no compleix la normativa d'aigües segons el reglament metropolità), cada grup no té la mateixa mostra (l'últim grup té menys concentració), encara que provenen del mateix origen, per cada cop que se serveix una mostra la concentració de la matèria en suspensió és menor (no està ben homogeneïtzada però s'intenta amb un got que ens donà un volum aproximat i facilita a l'hora de fer un moviment circular), l'error en la mesura de la massa (hi havia massa gent en la sala de balances), possibles impregnacions externes al filtre de vidre, les pèrdues de mostra que es retenen al sistema de filtració (introducció d'aigua destil·lada per reduir pèrdues), en el fonts del got o pifiades (tirar el filtre a les escombraries, però resultats surt "correcta"). Aquests possibles errors no són els causants que la suma no sigui múltiple al total, sinó la presa de la mostra i no l'anàlisis.

En resum la causa principal de l'error és el mal remenat, falta d'homogeneïtat on la massa del sòlid provoca l'error, per no haver sigut dissolt precipita (per molt que sacsegis caurà al fonts del got), aleshores, la causa de la gran varietat de resultat és per l'heterogeneïtat de la mostra i que en cada servei s'anat perdent mostra (cada grup no tenia la mateixa mostra sinó diferent).

Fem les tres perquè mal quadrada com més igual doni la suma de sòlids iguals són poques partícules que precipiten decanta'n, com més semblant sigui més homogènia

Separació de proteïnes per centrifugació

Expressió dels resultats

	Centrífuga	Filtres llis	Filtres de plecs
Temps	12 minuts	Sense acabar.	Sense acabar.
Caracteristíques	El moviment giratori (gravetat comprimeix i condensa millor) → les protenïnes desnaturilitzades i resta queden en suspenció.	Superficie llisa → els sòlids retenen → recollir-lo amb facilitat.	Plegs → té més superfície de contacta → permet una filtració més ràpida.
Problemes	Falta de revolucions, no de temps.	Acumulació de sòlids → saturació amb fàcilitat.	És satura.
Resultats	Proteïnes de la llet (semi-desnaturalitzades) → són transparents, amb grumolls i resta sedimentat.	El serum satura el filtre que no permet que segueixi filtran-se	El serum satura el filtre que no permet que segueixi filtran-se

Conclusió

Aquest assaig ens demostra que avui en dia és molt difícil que la llet es talli perquè se'ls hi fa uns tractaments molt agressius, això ens complica a l'hora de separar les proteïnes de la llet, que té més consistència, amb els filtres. Per tant per tallar-la s'utilitza un àcid, el vinagre, que aquesta mescla provoca una olor de “maton amb mel”.

L'objectiu que tenim és aconseguir una solució nítida, a partir de tres mètodes de separació mecànica:

• El filtra de superfície llisa, és un procés molt lent que és adequat quan es pretén recuperar el sòlid.
• El filtra de plecs, és un procés molt lent que és adequat quan es pretén recuperar la solució liquida, perquè disposa de més superfície i per tant permet una filtració més rapida que la llisa.
• La centrifugació és un procés ràpid que separa les proteïnes de la resta desnaturalitzant-les, permeten agafar el 100% de la mostra.

A partir d'aquests resultats es pot deduir que el millor mètode és la centrifugació per poder sedimentar el sèrum.

Transferència quantitativa d'un sòlid a un matràs

Material:

Aparells: matràs aforat de 100±0,2 mL, got de precipitats, pipeta Pasteur, tap, vareta de vidre, balança analitica.

Productes: KMnO₄ i aigua desionitzada.

EPIS: ulleres i guants.

DADES PRIMARIES:

Amb la balança analitica em mesurat 0,403 g de KMnO₄

Amb un matràs aforat em mesurat 100mL d'aigua desionitzada.

[KMnO₄]=158,04 g/mol

Expressió dels resultats del MnO₄^- dissolt

Rentades	1	2	3	4
Color	Violerta fosc	Violeta	Rosa clar	Transparent

Càlculs

(0,403 g de KMnO4/100 mL d'aigua desionitzada) x100= 0,4% de KMnO4

0,4% de KMnO4 x (1 mol /158,04 g de KMnO4) x (1 g /0,1 L d'aigua desionitzada) =0,026 M

Conclusió

Aquest assaig ens ha permès comprendre que quan realitzes una dissolució d'un sòlid deixarà alguna resta en cada aparell que utilitzis, per tant, de mica en mica vas netejant els instrumentals utilitzats amb petites dosis d'aigua fins que estigui l'aigua transparent. Així la dissolució experimental s'aproparà amb la teòrica.

Dissolució de mostres problema

Una dissolució és una mescla homogènia formada per almenys dues substàncies (dissolvent i solut). Algunes substàncies, quan es dissolen prenen la calor del medi, però hi ha algunes sals que en aigua, desprenen calor per què es dissolgui, provocant el refredament de l'aigua.

Material:

Aparells: Gradeta, cabina de gasos, tubs d'assaig, pipeta Pasteur, vas de precipitats, agitador amb placa tèrmica, espàtula.

Productes: nitrat de sodi, carbonat de calci, vaselina, alcohol cetílic, òxid d'alumini, trosset de galeta, oli, aigua desionitzada, àcid clorhídric diluit, àcid clorhídric consentrat, aigua regià, etanol, hexà_..

EPIS: Guants de nitril i ulleres.

Expressió dels resultats:

	DISSOLVENTS INORGÀNICS						DISSOLVENT ORGÀNICS
Reactius	H2O freda	H2O calenta	HCl dil. 1:4	HCl conc.	HNO3+3HCl	H2SO4	CH3CH2OH	C6H14
NaNO3	X	X	X	X	X	X	X	X
CaCO3	-	-	X	X	X	X	-	-
Vaselina	-	-	-	-	-		-	X
CH3(CH2)15OH	-	-	-	-	-	-	X	-
Al2O3	-	-	-	-	-	-	-	-
Tros de galeta	-	-	-	-	-	X	-	X
Oli	-	-	-	-	-	-	-	X

Mètoda per solubilitzar la substància que és insoluble en aquests dissolvents.
Per solubilitzar la substància que és insoluble en aquests dissolvents cal disgregar-la, és a dir, hem de posar el Al2O3 en contacte amb altres substàncies sòlides (mescles salines, àcids forts o la mateixa mescla però energetica) que se l'hi aplica a una elevada temperatura (mufla1), recobrint amb un material refractant.