FONAMENTS TEÒRICS
L’extracció
sòlid-líquid és la separació d’un o més components d’una
mescla sòlida mitjançant un dissolvent líquid.
Té lloc en dues
etapes:
- Contacte del dissolvent amb el sòlid, que cedeix el component soluble (solut) al dissolvent. Aquest procés es pot portar a terme a temperatura ambient o en calent; en aquest cas, per evitar la pèrdua de dissolvent, es sol realitzar una ebullció a reflux. El fonament de l’extractor sòlid-líquid és posar el sòlid a extreure i el dissolvent d’extracció diversos cops en contacte fins aconseguir “l’esgotament” del sòlid. Per això es destil.la el dissolvent, que al condensar en el refrigerant es posa amb contacte amb el sòlid. Quan el cos del Soxhlet s’ompla de dissolvent, es descarrega mitjançant un “sifonat” i s’aconsegueix iniciar altre cop l’operació. Es fa així una extracció en continu.
- Separació de la dissolució de la resta del sòlid. Un cop saturat el dissolvent, es separa del sòlid que queda, normalment per destil.lació o evaporació.
En aquesta pràctica
anem a separar el greix d’un formatge mitjançant una extracció
sòlid-líquid en contínu (Soxhlet), i posterior destil.lació del
dissolvent.
MATERIAL
I REACTIUS
- Material complert
per a l’extracció Soxhlet
- Equip
de destil.lació al buit (Rotavapor)
- Tricloretilé
- Formatge semidesnatat del 20% .
RISCOS
PREVISIBLES
Compte amb
l’extracció Soxhlet i amb la destil.lació al buit (rotavapor):
ens hem d’assegurar que sempre hi hagi aigua en el circuit de
refrigeració.
PROCEDIMENT
- Prepara el cartutx d’extracció, i pesa 15 g de formatge ratllat (gras). Anotar exactament el pes.
- Muntar l’aparell d’extracció, omplint aproximadament de 2/3 a ¾ el baló amb el dissolvent.
- Engegar la manta calefactora i el reflux.
- Assegurar que fem 10 cicles de càrrega i descàrrega. Una bona manera de veure que pràcticament està tot extret, és veure que el líquid és pràcticament transparent.
- Parar la calefacció en el moment que hagi acabat un cicle. Quan es refredi, desconnectarem el matràs Soxhlet.
- Evaporar el dissolvent al buit (rotavapor).
- Quan quedi poc dissolvent, el passar a un got de precipitats petit (tarat) Mo i acabar d’evaporar en un bany de sorra.
- Quan estigui tot evaporat, deixar refredar i pesar el got amb el greix: M1
P (massa del formatge)= 15,190 g
|
Cicles de càrrega= 18
|
Mo (massa del got de precipitats) = 71,316 g
|
M1 (massa final “got i
greix”)= 71,921 g
|
CÀLCULS
Cicles
|
Valors
|
Mitjana
|
Er. a la
mitjana %
|
D.E.
|
C.V. %
|
Validació
|
Nova
mitjana
|
Er. a la
nova mitjana %
|
Valor
teòric
|
Er. al
teòric %
|
10 |
5,016
|
4,72
|
6,38%
|
0,64
|
13,52%
|
5,02
|
5,08
|
1,28%
|
20,00
|
74,92%
|
12 |
5,146
|
9,14%
|
5,15
|
1,28%
|
74,27%
|
|||||
18 |
3,983
|
15,52%
|
0,00
|
0,00%
|
80,09%
|
FONAMENT TEÒRIC
Es farà una extracció de la cafeïna del café, aplicant diverses operacions bàsiques vistes anteriorment.
Es farà una extracció de la cafeïna del café, aplicant diverses operacions bàsiques vistes anteriorment.
Es
farà l’extracció amb aigua calenta mitjançant un extractor
Soxhlet; també s’extreuen els tanins i els sucres. S’afegeix
CaCO3 (insoluble en aigua), per alcalinitzar la solució i afavorir
el pas de la cafeïna de la solució aquosa a la orgànica
(mitjançant una extracció líquid-líquid, amb embut de
decantació).
Després caldrà purificar el producte obtingut per
re-cristalització.
MATERIAL I REACTIUS
CaCO3,
cloroformo, acetona, èter de petroli
Placa
calefactora, equip complert d’extracció Soxhlet, embut de
decantación, embut Büchner
RISCOS PREVISIBLES
PROCEDIMENT
- Es pesen 10 g de café molt (anotar el pes exacte).
- S’afegeixen 10 g de CaCO3, i es posa la mescla en el cartutx Soxhlet
- S’omple el matràs Soxhlet, assegurant que hi ha prou aigua per fer les sifonades.
- Es fa l’extracció durant 2hores.
- Refredar el contingut del matràs.
- Es posa en un embut de decantació i es fa l’extracció amb 25ml de cloroform o una mescla de benzè-etanol (80:20).
- Es recull la fase orgànica, i amb la fase aquosa es torna a fer una segona extracció amb 25ml més de dissolvent orgànic.
- Assecar les fases orgàniques recollides en el got de precipitats, amb Na2SO4 anhidre.
- Es filtre i s’evapora lentament el dissolvent orgànic en una placa calefactora o bany de sorra i sota campana extractora. Ja tenim la cafeïna “impura” en el got de precipitats.
- Es procedeix a la recristal.lització del producte: el residu que queda després d’evaporar el dissolvent, es torna a dissoldre en 10ml d’acetona calenta.
- S’afegeix lentament èter de petroli al got amb la mescla fins que al refredar recristal.litzi la cafeïna.
- Filtrar amb embut Buchner (o de plecs), i secar.
- Mesurar el punt de fusió de la cafeïna, tenint en compte que la cafeïna és una pols blanca, de punt de fusió .
DADES PRIMARIES
P(massa
del cafè) =10,2120 g
|
Tfcafeïna(teoric)=234-239ºC
|
Mo
(got )= 56,6322 g
|
Cicles
de càrrega= 1
|
dCHCl3(25ºC):
1,489 g/mL
|
M1
(got+cafeína)= 56,7112 g
|
V
CHCl3=
25mL
|
Contingut
en cafeïna: 2,10%
|
M2
(cafeína) = 0,0790 g
|
EXPRESSIÓ DELS RESULTATS
Valors
experimentals
|
Mitjana
|
Er.
respecte a la mitjana %
|
Desviació
estàndard
|
Coeficient
variació %
|
Valor
teòric
|
Er.
respecte al teòric %
|
0,77 |
0,53
|
45,21%
|
0,34
|
63,93%
|
2,10
|
63,16%
|
0,29 |
45,21%
|
86,10%
|
QÜESTIONS
1. Buscar el % de cafeïna teòric en el cafè i comprova el valor obtingut amb l'experimental. A què es deu la diferència de percentatge entre la cafeïna teòrica i experimental?
1. Buscar el % de cafeïna teòric en el cafè i comprova el valor obtingut amb l'experimental. A què es deu la diferència de percentatge entre la cafeïna teòrica i experimental?
El
valor teòric de cafeïna és de 2,10% i l'experimental de 0,77%.
La
diferència de percentatge entre la cafeïna teòrica i experimental
és degut a que la cafeïna teòrica és la mitjana dels valors que han obtingut el laboratori que treballa per la marca de dit cafè, a més la mostra que hem recollit no pot ser l’indicador de percentatge del cafè, ja que necessitaríem utilitzar tota la bossa del cafè és a dir 250 g i no 10g.
2. Per què s’ha fet primer
una extracció sòlid-líquid i després una líquid-líquid?
S’ha fet primer una extracció sòlid-líquid per extreure la cafeïna del
cafè i després una líquid-líquid per treure les impureses
solubles de la cafeïna.
3. Per què es fa servir Na2SO4 anhidre?
3. Per què es fa servir Na2SO4 anhidre?
S’utilitza
Na2SO4
anhidre per captar l’aigua de la fase orgànica.
4. Per què es recristal.litza la cafeïna dissolent el producte amb acetona i tornant a evaporar?
4. Per què es recristal.litza la cafeïna dissolent el producte amb acetona i tornant a evaporar?
Es
recristal.litza la cafeïna dissolent el producte amb acetona i
tornant a evaporar perquè és realitza una purificació continua.
5. Què ha passat quan has
afegit èter de petroli? Per què s’afegeix?
Quan hem afegit èter de
petroli s’ha vist com solubilitzava les impureses. S’afegeix per
separar cafeïna d’impureses.
CONCLUSIÓ
En aquest assaig s'ha fet dues extraccions (mostres: formatge i cafè)
amb una Extracció Soxhlet.
El formatge
és una substància apolar, per tant, no és dissolt amb aigua
(dissolvent polar pròtic) i si amb hexà (dissolvent apolar).
Aquesta extracció sòlid-líquid a temperatures superior a
l'ambient, perllongada de cocció a fet més de deu sifonades això
és degut al dissolvent que és hexà. L'hexà té un punt
d'ebullició de 69ºC així que dissolvent molt energètic que al
adherir-se amb tanta facilitat als components orgànics a fet una
bona dissolució del greix, inclòs es podria dir excessiva.
-
Els resultats dependran a part del tipus de dissolvent també de l'alçada de l'extracció Soxhlet, com major sigui l'alçada més sifonades farà, és a dir, la pressió serà més alta que l'atmosfera i la temperatura serà major però ha d'haver-hi un espai vuit d'aire perquè no hi hagi sobrepressió i explotar el baló.
-
L'error del percentatge de greix respecta el teòric, és massa elevat perquè es va utilitzar un dissolvent inadequat, l'hexà és miscible amb el greix, aleshores hauríem d'utilitzar èter de petroli. Com el dissolvent és molt miscible per cada sifonat s'ha perdut mostra.
El
cafè és una
substància polar (substància orgànica amb components inorgànics
com Ca, Na, Mg i K) que és dissolt molt bé amb aigua bullent.
Aquesta extracció sòlid-líquid a temperatures superior a
l'ambient, perllongada de cocció i extracció líquid-liquid simple.
-
En l'extracció sòlid-líquid el cafè és soluble amb l'aigua però els seus components inorgànics són insolubles però en afegir CaCO3 es neutralitza C6H5COOH1 i se separa la cafeïna del cafè.
-
En l'extracció líquid-líquid contínua es realitza per separar la fase orgànica (cafeïna) i la fase inorgànica (H2O, Na2SO4 anhidre, CHCl3, CaCO3).