dimarts, 8 de març del 2016

Extracció del greix d'un formatge i de la cafeïna del café.


FONAMENTS TEÒRICS
L’extracció sòlid-líquid és la separació d’un o més components d’una mescla sòlida mitjançant un dissolvent líquid.
Té lloc en dues etapes:
  • Contacte del dissolvent amb el sòlid, que cedeix el component soluble (solut) al dissolvent. Aquest procés es pot portar a terme a temperatura ambient o en calent; en aquest cas, per evitar la pèrdua de dissolvent, es sol realitzar una ebullció a reflux. El fonament de l’extractor sòlid-líquid és posar el sòlid a extreure i el dissolvent d’extracció diversos cops en contacte fins aconseguir “l’esgotament” del sòlid. Per això es destil.la el dissolvent, que al condensar en el refrigerant es posa amb contacte amb el sòlid. Quan el cos del Soxhlet s’ompla de dissolvent, es descarrega mitjançant un “sifonat” i s’aconsegueix iniciar altre cop l’operació. Es fa així una extracció en continu.
  • Separació de la dissolució de la resta del sòlid. Un cop saturat el dissolvent, es separa del sòlid que queda, normalment per destil.lació o evaporació.
En aquesta pràctica anem a separar el greix d’un formatge mitjançant una extracció sòlid-líquid en contínu (Soxhlet), i posterior destil.lació del dissolvent.

MATERIAL I REACTIUS
- Material complert per a l’extracció Soxhlet
- Equip de destil.lació al buit (Rotavapor)
- Tricloretilé
- Formatge semidesnatat del 20% .

RISCOS PREVISIBLES
Compte amb l’extracció Soxhlet i amb la destil.lació al buit (rotavapor): ens hem d’assegurar que sempre hi hagi aigua en el circuit de refrigeració.

PROCEDIMENT

  1. Prepara el cartutx d’extracció, i pesa 15 g de formatge ratllat (gras). Anotar exactament el pes.
  2. Muntar l’aparell d’extracció, omplint aproximadament de 2/3 a ¾ el baló amb el dissolvent.
  3. Engegar la manta calefactora i el reflux.
  4. Assegurar que fem 10 cicles de càrrega i descàrrega. Una bona manera de veure que pràcticament està tot extret, és veure que el líquid és pràcticament transparent.
  5. Parar la calefacció en el moment que hagi acabat un cicle. Quan es refredi, desconnectarem el matràs Soxhlet.
  6. Evaporar el dissolvent al buit (rotavapor).
  7. Quan quedi poc dissolvent, el passar a un got de precipitats petit (tarat) Mo  i acabar d’evaporar en un bany de sorra.
  8. Quan estigui tot evaporat, deixar refredar i pesar el got amb el greix: M1
DADES PRIMARIES
P (massa del formatge)= 15,190 g
Cicles de càrrega= 18
Mo (massa del got de precipitats) = 71,316 g
M1 (massa final “got i greix”)= 71,921 g

CÀLCULS
EXPRESSIÓ DELS RESULTATS:
Cicles
Valors
Mitjana
Er. a la mitjana %
D.E.
C.V. %
Validació
Nova mitjana
Er. a la nova mitjana %
Valor teòric
Er. al teòric %
10
5,016
4,72
6,38%
0,64
13,52%
5,02
5,08
1,28%
20,00
74,92%
12
5,146
9,14%
5,15
1,28%
74,27%
18
3,983
15,52%
0,00
0,00%
80,09%


Decolorar el vi adsorvint els seus tanins amb el carbó actiu.

FONAMENT TEÒRIC
L’adsorció és una operació de separació de substàncies que es realitza al posar en contacte un fluid amb un sòlid adsorbent. El resultat en fase líquida és el resultat de dos tipus d’adsorció:
  • Adsorció física: és deguda a les forces de Van der Waals
  • Adsorció química: deguda a la formació d’enllaços químics.
És una operació reversible; la operació inversa es denomina desorció (inclou el terme adsorció i absorció).
L’adsorció en fase líquida és el resultat d’un equilibri, i depèn de la superfície de l’adsorbent, en la qual el fluid queda retingut en la superfície exterior, i en els porus interiors del sòlid. Com a exemple, 1g de C actiu pot tenir una superfície entre 500 i 1500 m2.
La substància adsorbida es denomina adsorbat i la substància que adsorbeix, adsorbent.
Entre els adsorbents més utilitzats està el C actiu, C d’origen vegetal que s’ha sotmès a un procés químic, normalment a altes temperatures.

Entre les principals aplicacions del C actiu està la purificació de substàncies orgàniques, o per eliminar matèries que causen mal olor o sabor a l’aigua. Així mateix, és el farciment més utilitzat en els filtres químics (EPI).
En aquesta pràctica anem a decolorar un vi. En moltes ocasions, el color del vi emmascara determinats anàlisi (per exemple aquells que es basen en la formació de color).
Comprovarem també la influència de la temperatura i el tamany de les partícules en els processos d’adsorció
Quan parlem d’absorció, ens referim a la dissolució d’un gas en un líquid

MATERIAL I REACTIUS
Carbó actiu en pols, carbó actiu granular i vi tint.
Balança granataria, equip de filtració tradicional (filtre de plegs).

RISCOS PREVISIBLES
En principi no hi ha cap

PROCEDIMENT
1. Mesurar 50ml de vi i transferir-los a un got de precipitats
2. Afegir 2g de C actiu en pols. Fer això per triplicat.
3. Agitar i deixar en digestió durant 20 minuts:
     a.- a temperatura ambient
     b.- en un bany de gel o a la nevera
     c.- escalfant en un bany de sorra, a uns 50º.
4. Filtrar sobre paper de filtre de plecs. Repetir l’operació si les aigües mares no queden perfectament netes.
Fer la mateixa operació si es disposa de C actiu granular.

CÀLCULS / GRÀFICS / EXPRESSIÓ DELS RESULTATS

1. Registra les dades experimentals: Observacions experimentals
Temperatura de treball
Carbó actiu en pols
Carbó actiu granular
Semidecolorit (negra)
Semidecolorit (negra)
Temperaturambient
Decolorit (gris)
Semidecolorit (negra)
50º
Decolorit
Semidecolorit

2. Com influeix la temperatura en el procés d’adsorció?
Com major sigui la temperatura el procés d'absorció és més eficas perquè amb la calor els porus del carboni actiu és dilaten deixant penetrar amb més facilitat el vi, permeten la adsorció dels tanins.


3. Com influeix el tamany de partícula en el procés d'absorció?
L'adsorció és més eficas com menor és el tamany de partícula, ja que com major és la superfície de l'absorbent més cobertura hi ha per generar la capa, és a dir, que es retendra petites partícules.

CONCLUSIÓ
En aquest assaig hem pogut aprendre sobre la capacitat del carbó actiu en adsorvir els tanins1 del vi.
L'adsorció depèn de la temperatura, ja que com major temperatura més visible queda el producte. Això és gràcies al fet que els porus del carbó actiu és dilatant i com hi havia una pressió osmòtica entre el sòlid i el líquid, el vi penetrar dintre del carbó actiu. Aquest equilibri de pressió generarà que el carbó actiu augmenti de mida facilitant la seva filtració.
Els dos tipus de carbó actiu que vam utilitzar són els següents:
  • El carbó actiu en pols és una partícula amb una àrea superficial excepcionalment alta i una gran quantitat de microporositats. Com que té una mida petita és difícil manipular, per això està la filtració a plecs que té major superfície de contacte.
  • El carbó actiu granular és una partícula amb petites quantitats de microporositat i de menor àrea superficial. Com que té una mida de partícula gran és fàcil de recollir en la filtració.
    Emperò el carbó actiu és més adient per aquest assaig perquè presenta.
En resum, és millor utilitzar el carbó actiu en pols a temperatures com més elevades millor per decolorar el vi tint.


TRACTAMENT DE RESIDUS
Tot es pot tirar per la pica i a les escombraries

1. Els tanins aporten al vi la seva pigmentació característica.


Rectificació d'una mescla

FONAMENT TEÒRIC
Les operacions bàsiques anomenades separacions tèrmiques utilitzen el calor com a medi de separació de les mescles de substàncies.
  • En la destil.lació aquesta separació s’aconsegueix degut a la diferència en el punt d’ebullició de les dues substàncies a separar.
  • En la evaporació s’aconsegueix separar el component més volàtil
  • En el secat, el component a separar es més volàtil que el sòlid
  • En la cristal.lització es separa per refredament el component menys soluble en la dissolució
La destilació és un procés en el que un líquid es vaporitza, el vapor produït es condensa i es recull en un col.lector. El líquid que no es vaporitza es denomina residu, i el líquid que resulta de condensar es denomina destil.lat.
  • Consta de dues etapes: en la primera el líquid bull i passa a vapor, i en la segona condensa i torna a l’estat líquid, i es recull en un altre recipient diferent.
  • La destil.lació simple permet separar dos líquids de punt d’ebullició molt diferents.
  • Quan la diferència de punts d’ebullició dels components de la mescla és molt petita ha d’utilitzar-se la rectificació o destil.lació fraccionada, que aconsegueix separar millor les mescles.

MATERIAL I REACTIUS
  • Equip de destil.lació fraccionada, mescla de àcid acètic i acetona

RISCOS PREVISIBLES
  • Com a sistema de calefacció, emprar la manta calefactora. Mai el búnsen per escalfar dissolvents inflamables.
  • Comprovar sempre que circuli aigua de refrigeració. Si no condensessin els vapors, es podria crear una sobrepressió i explotar el muntatge.
  • Una destil.lació s’ha d’aturar abans que el matràs de destil.lació quedi completament sec. En cas contrari, les condicions a què se ometen les impureses que conté la mescla poden fer que esdevinguin inflamables o explosives.
PROCEDIMENT
1. Fer el muntatge de destil.lació fraccionada
2. Posar sempre greix o vaselina en les juntes esmerilades. Posar també, uns trossets de porcel.lana porosa o boletes de vidre al matràs de destil.lació per evitar ebullicions violentes.
3. Revisar de manera que tot estigui subjecte amb pinces i que sigui estanco.
4. Fixa’t que sempre l’aigua de refrigeració ha d’anar en contra-corrent.
5. Posar la mostra a separar en el baló de destil.lació.(40ml d’àcid acètic i 35 ml d’acetona)
6. Regular la font de calor de tal manera que la destil.lació sigui lenta (aproximadament 1 gota/segon).
7. Anotar la temperatura a la que comença a destil.lar producte i recollir la 1a fracció de la destil.lació.
8. Mentre la temperatura romangui constant, tot el que destil.la consisteix una fracció.
9. Si la temperatura augmenta progressivament, recollir diferents fraccions al llarg d’aquest procés: anoteu en cada cas les temperatures entre les quals recollir cada fracció i el volum de cadascuna.
10. Observa la coloració que adquireixen totes les fraccions recollides en ser tractats amb unes gotes de roig de metil.
11. Comparar aquestes coloracions amb les que tenen l’acetona i l’àcid acètic purs.


Expressions dels resultats
  1. Per què l’aigua de refrigeració ha d’anar en contra-corrent?
Muntatge de destil·lació fraccionada
En la destil·lació fraccionada l'aigua de refrigeració ha d'anar en contra-corrent al vapor que circula per poder disminuir la temperatura de dit gas.
Quan el gas entra al refrigerant està entre amb contacte amb l'aigua que està lleugerament calenta degut que des de la seva introducció a anat absorvint l'energia amb forma de calor que desprenia el vapor. Com més circula el vapor es refreda més, perquè s'apropa a l'inici de l'introdució de l'aigua (aigua que no absorvit ninguna energia).
Aquesta condensació que genera l'aigua fa que el vapor es torni líquid.
  1. Busca les temperatures d’ebullició de l’àcid acètic i l’acetona
La temperatura d'ebullició de l'àcid acètic és de 118ºC i l'acetona és de 56 a 57ºC.
  1. Per què tenen coloració diferent l’acetona i l’àcid acètic en ser tractats amb roig de metil?
L'acetona i l'àcid acètic en ser tractats amb roig metil i no amb fenoftelanina (no s'utilitza fenoftelanina perquè amb els àcid és transparent i nosaltres volem persebre un canvi) perquè el roig de metil és un indicador que té el color vermell quan el pH ≤ 4,8 groc quan el pH ≥ 6 i taronjat quan és 4,8 < pH < 6, per tant, al ser tractats amb roig de metil l'àcid acètic sur rosa perquè és un àcid moderad i l'acetona surt taronja perquè és no és ni àcid, ni bàsic.
  1. Fes una gràfica de temperatures /temps

Gràfic de la destil·lació fraccionada
Compara la destil.lació simple i la fraccionada o rectificació
Destil·lació simple
Destil·lació fraccionada
Destil·lació d'una o més substàncies volàtils.
Destil·lació de diferentes substàncies volàtils
La substancia més volàtil a de tindre una temperatura d'ebullició que sigui més de 80ºC de diferencia que les altres substancies.
La substancia més volàtil ha de tindre una temperatura d'ebullició que sigui menys de 80ºC de diferencia que les altres substancies.
No té una columna de rectificació
Té una columna de rectificació

Conclusió:
En aquest assaig s'ha fet una destil·lació fraccionada d'una mescla d'acetona i àcid acètic, i no s'ha realitzat una destil·lació simple perquè el punt d'ebullició de l'acetona (substancia més volàtil) no és de 80ºC inferior al punt d'ebullició de l'àcid acètic, per això no es pot utilitzar una destil·lació simple.
Els resultats que ens ha donat aquest assaig són correctes malgrat els problemes que hem tingut en el procediment, que són causants d'errors:
  • En la primera destil·lació, en l'equip de destil·lació hi havia restes d'un àcid que va generar que l'indicador (roig de metil) albirés l'acetona com un àcid moderat.
  • En la segona destil·lació, el baló i el termòmetre estaven calents des d'un bon principi, per tant, durant l'ebullició la destil·lació inicia també.
  • La manta no tenia suficient potència (per no perdre energia s'ha d'embolicar el baló amb paper de plata, així el sistema està millor aïllat) per activar les voles de vidre que controlen les possibles reaccions violentes (quan s'activen la temperatura puja considerablement).
  • Si la columna de rectificació hagués sigut més alta (com la que tenien en el grup A) s'haguera format massa condensació, causant una destil·lació lenta i millor separació.
El que hauria d'haver passat és que quan la temperatura hagués arribat entre els 56 i 57ºC, durant un període hauria d'haver sigut constant (I A). Després haguera augmentat (II A+B) fins a arribar 118ºC que al final hagués quedat constant (III B).
Al final vam destil·lar 33 mL d'acetona i 35 mL d'àcid acètic, se sap que l'acetona destil·lada és correcta comprovant amb una acetona pura inicial.
En resum per fer una destil·lació fraccionada abans has de comprovar en el registre la potència de la manta i fer una neteja completa de l'equip de destil·lació fraccionada amb una columna no massa alta.