Determinació de les proteïnes.4

CONCLUSIONS

Conclusions Quantitativa

Comparació entre dissolucions problema i blanc:

Els blancs serveixen per a eliminar el soroll de fons i interferències que es puguin causar en l'espectrofotometria.

Graus en la resposta:

Sí que té graus en la resposta, obtenim un grau major en la dissolució de clara d'ou, seguit per la concentració de proteïnes de la llet d'ovella i per acabar de la llet de soja amb l'absortivitat més baixa.

Això es representa en les absorbàncies obtengudes a les quals se'ls hi ha de desfer el factor de dilució a l'hora que s'aplica el factor de la recta de calibratge per a tal de descobrir les concentracions de proteïnes reals.

Dificultats:

El primer assaig va sortir malament, per això es va haver de repetir i hi va haver dificultats per a la preparació de mostres i patrons

Reaccions que es produeixen en cada cas:

El colorant Bradford reacciona amb la proteïna que adquireix una coloració que podem detectar en l'espectrofotòmetre d'absorció, com més coloració més proteïna i més absortivitat.

Conclusions Qualitativa

Comparació entre dissolucions problema i blanc:

El blanc no presenta resultats a diferència de les mostres cosa que ens indica que els resultats no han estat causats per una substància que hàgem afegit a la mostra.

Graus en la resposta:

Sí que té graus en la resposta, ja que com es pot observar la clara d'ou dona uns resultats de proteïna majors a les de llets animals, i aquestes a la vegada majors a les de la llet de soja.

Dificultats:

La col·locació de la llet de vaca dificulta la lectura per identificar la coloració del reactiu.

Reaccions que es produeixen en cada cas:

• Prova del biuret: Permet detectar els aminoàcids, ja que el coure s'enganya a aquests per enllaç d'hidrogen donant una coloració lilosa.
• Prova de les Xantoproteïca: Permet detectar els aminoàcids aromàtics que acostumen a presentar les proteïnes. Aquesta prova és feta afegint àcid nítric concentrat a la substància que es vol analitzar i escalfant la mescla. Si hi ha anells aromàtics, la mostra la mescla es torna groga. Després d'afegir una base química, com per exemple amoníac líquid, el color es torna taronja. Aquests canvis de color són deguts als anells aromàtics nitrats de les proteïnes.
• Desnaturalització propietat que presenten les proteïnes de perdre la forma i per tant canviar les propietats a causa d'àcid o una diferència de Temperatura.

Aplicacions:

Permet, la detecció de proteïnes en substancies, i tot i que no ens permet quantificar-les, si ens permet comparar per a saber quin en té més i quin menys.

WEB-GRAFIA

https://ca.wikipedia.org/wiki/Reacci%C3%B3_xantoprote%C3%AFca

http://www.bio-rad.com/webroot/web/pdf/lse/literature/10006836A.pdf

http://iio.ens.uabc.mx/hojas-seguridad/AZUL%20DE%20COOMASSIE%20G-250.pdf

PANREAC

http://iio.ens.uabc.mx/hojas-seguridad/AZUL%20DE%20COOMASSIE%20G-250.pdf

Determinació de les proteïnes.1

OBJECTIUS

• Determinar la existència o absència de proteïnes en les mostres.
• Ordenar segons la coloració creixent dels resultats de les reaccions amb els reactius que està relacionada amb la quantitat de proteïnes.
• Determinar les proporcions reals de proteïnes a cada mostra.

FONAMENT TEÒRIC

• Proteïnes: són biomolècules formades per un conjunt superior a 100 aminoàcids units per un enllaç peptídic.
• Aminoàcids: són les unitats bàsiques per estructurar proteïnes formades per un amino(-NH2), un carboxil (-COOH), un carboni principal (Cα) i un radical (R).
• Enllaç peptídic: és un enllaç covalent que està localitzat entre entre el grup carboxil i el grup amino que desprenen una molècula d'aigua.
  • 40% del temps consisteix un enllaç doble (dipèptic)
  • 60% del temps consisteix un enllaç simple (pèptic)
• Prova del biuret: és basa en la reacció entre els enllaços peptídics i els àtoms de coure que es torna en un complex de color violeta-rosaci.
• Prova de les xantoproteïca: és basa en la reacció entre els aminoàcids aromàtics, que acostumen a presentar les proteïnes, i l'àcid nítric que formen compostos nitrogenats grocs.
• Desnaturalització: és el trencament de l'estructura d'una proteïna per trencament dels ponts que formen aquesta estructura perden així la seva funció. La causa és de canvi del pH o temperatura.
• Espectrofotometria és un aparell que mesura l'absorbància i concentració d'un colorant que s'intercala entre els aminoàcids. Això és basa en la llei de Lambert-Beer com més proteïnes més coloració i per tant més absorbància.
• Mètode Bradford és una prova que detecta la presencia de monosacàrids. Es basa en la reducció del coure II al oxid de coure I, que és generada per la unió del colorant Comassie Blue G-250 amb les proteïnes, formant un complex vermell totxana.

MATERIAL I EQUIPAMENT

	Reactius	Equipament
Determinació qualitativa	Àcid nítric concentrar. Hidròxid de sòdic. Sulfat de coure. Albúmina d'ou. Clara d'ou, llet de soja i llet de vaca.	Tubs d'assaig i gradeta. Placa escalfadora. Vas de precipitats.
Determinació quantitativa	Colorant Comassie Blue G-250 Mostres (llet d'ovella, llet de soja i clara d'ou) PBS (solució salina tamponada de fosfor) BSA (sèrum albúmina bovina)	Espectrofotòmetre Micro-pipetejadors de capacitat 20 i 1000µL amb les seves micro-puntes corresponen Quatre matrassos aforats de capacitat de 25mL amb els seus taps corresponents. Para-film Entre 8 i 9 cubetes. Naveta Pipeta graduada i pipum Eppendorf

RISC PREVISIBLES

• Risc de cremada física per la placa calefactora.
• Risc de tall per material de vidre

HNO3	Provoca cremades greus cutànies i lesions oculars greus. Agreuja un incendi (comburent).
NaOH	Pot ser corrosiu pels metalls. Provoca cremades cutànies greus i lesions ocular greus.
CuSO4	Nociu en cas d'ingestió. Provoca irritació cutània. Provoca irritació ocular greu. Molt tòxic pels organismes aquàtics, amb efecte nociu duraré.
HCl	Provoca cremades cutànies greus i lesions oculars greus
Colorant Comassie Blue G-250	Provoca tos, dolor al pit i irritació al ser inhalat. Provoca irritacions, envermelliment i dolor ocular cutània. Provoca nàusees, vòmits diarrea i irritacions gastrointestinals al ser ingerit.

Determinació experimental del pH de diverses dissolucions

La cabina de seguretat química o biològica (cabina de gasos) s'utilitza per a la manipulació de determinants reactius tòxics que generen gasos. Conte uns ventiladors que espirant tots els gasos per evitar inhalacions, per tant, no t'has d'ajupir-te perquè sinó la utilització del dit aparell és inútil.

Materials 

Aparells: Cabina de seguretat químic (cabina de gasos), tres pipetes de 1mL, dos vas de precipitats, tres matraus aforats de 100mL; pH-metre, tampons, mosca, espatula, balança analitica, naveta, retolador permanent. 

Substancies: HCl, CH3COOH, NH4Cl, NaCl, NaCH3COOH, NH4OH, NaOH. 

EPIS: Ulleres i guants (preferiblement de nitril però poden ser de làtex). 

DADES:

Calibratge del calibratge del pH-metre en tot l'assaig 

Substancies	pH tampò	pH experimental
HCl	4,01	4
CH3COOH	4,01	4
NH4Cl	4,01	4
NaCl	7	7
NaCH3COO	7	6,7 *       (+0,3)
NH4OH	9,21	9,1
NaOH	9,21	8,8*        (+0,4)

Informació de les dissolucions

	pH teòric	pH experimental	Quantitat	Densitat g/mL	Puresa en %
HCl	1,00	0,8	0,82 mL	1,185-1,990	36,5-39,0%
CH3COOH	2,87	2,4	0,60 mL	1,048-1,052	99,5%
NH4Cl	5,13	5,7	0,550 g	1,000	99,5-100,5%
NaCl	7,00	5,4	0,590 g	1,000	99,0%
NaCH3COO	8,87	7,7	0,819 g	1,000	99,0-101,0%
NH4OH	11,13	10,1	0,63 mL	0,919-0,923	20,0%
NaOH	13,00	12,5	0,401 g	1,000	98,0-100,5%

Càlculs

Extracció del greix d'un formatge i de la cafeïna del café.

FONAMENTS TEÒRICS

L’extracció sòlid-líquid és la separació d’un o més components d’una mescla sòlida mitjançant un dissolvent líquid.

Té lloc en dues etapes:

• Contacte del dissolvent amb el sòlid, que cedeix el component soluble (solut) al dissolvent. Aquest procés es pot portar a terme a temperatura ambient o en calent; en aquest cas, per evitar la pèrdua de dissolvent, es sol realitzar una ebullció a reflux. El fonament de l’extractor sòlid-líquid és posar el sòlid a extreure i el dissolvent d’extracció diversos cops en contacte fins aconseguir “l’esgotament” del sòlid. Per això es destil.la el dissolvent, que al condensar en el refrigerant es posa amb contacte amb el sòlid. Quan el cos del Soxhlet s’ompla de dissolvent, es descarrega mitjançant un “sifonat” i s’aconsegueix iniciar altre cop l’operació. Es fa així una extracció en continu.
• Separació de la dissolució de la resta del sòlid. Un cop saturat el dissolvent, es separa del sòlid que queda, normalment per destil.lació o evaporació.

En aquesta pràctica anem a separar el greix d’un formatge mitjançant una extracció sòlid-líquid en contínu (Soxhlet), i posterior destil.lació del dissolvent.

MATERIAL I REACTIUS

- Material complert per a l’extracció Soxhlet

- Equip de destil.lació al buit (Rotavapor)

- Tricloretilé

- Formatge semidesnatat del 20% .

RISCOS PREVISIBLES

Compte amb l’extracció Soxhlet i amb la destil.lació al buit (rotavapor): ens hem d’assegurar que sempre hi hagi aigua en el circuit de refrigeració.

PROCEDIMENT

1. Prepara el cartutx d’extracció, i pesa 15 g de formatge ratllat (gras). Anotar exactament el pes.
2. Muntar l’aparell d’extracció, omplint aproximadament de 2/3 a ¾ el baló amb el dissolvent.
3. Engegar la manta calefactora i el reflux.
4. Assegurar que fem 10 cicles de càrrega i descàrrega. Una bona manera de veure que pràcticament està tot extret, és veure que el líquid és pràcticament transparent.
5. Parar la calefacció en el moment que hagi acabat un cicle. Quan es refredi, desconnectarem el matràs Soxhlet.
6. Evaporar el dissolvent al buit (rotavapor).
7. Quan quedi poc dissolvent, el passar a un got de precipitats petit (tarat) Mo  i acabar d’evaporar en un bany de sorra.
8. Quan estigui tot evaporat, deixar refredar i pesar el got amb el greix: M₁

DADES PRIMARIES

P (massa del formatge)= 15,190 g	Cicles de càrrega= 18
Mo (massa del got de precipitats) = 71,316 g	M1 (massa final “got i greix”)= 71,921 g

CÀLCULS

EXPRESSIÓ DELS RESULTATS:

Cicles	Valors	Mitjana	Er. a la mitjana %	D.E.	C.V. %	Validació	Nova mitjana	Er. a la nova mitjana %	Valor teòric	Er. al teòric %
10	5,016	4,72	6,38%	0,64	13,52%	5,02	5,08	1,28%	20,00	74,92%
12	5,146		9,14%			5,15		1,28%		74,27%
18	3,983		15,52%			0,00		0,00%		80,09%

Decolorar el vi adsorvint els seus tanins amb el carbó actiu.

FONAMENT TEÒRIC

L’adsorció és una operació de separació de substàncies que es realitza al posar en contacte un fluid amb un sòlid adsorbent. El resultat en fase líquida és el resultat de dos tipus d’adsorció:

• Adsorció física: és deguda a les forces de Van der Waals
• Adsorció química: deguda a la formació d’enllaços químics.

És una operació reversible; la operació inversa es denomina desorció (inclou el terme adsorció i absorció).

L’adsorció en fase líquida és el resultat d’un equilibri, i depèn de la superfície de l’adsorbent, en la qual el fluid queda retingut en la superfície exterior, i en els porus interiors del sòlid. Com a exemple, 1g de C actiu pot tenir una superfície entre 500 i 1500 m².

La substància adsorbida es denomina adsorbat i la substància que adsorbeix, adsorbent.

Entre els adsorbents més utilitzats està el C actiu, C d’origen vegetal que s’ha sotmès a un procés químic, normalment a altes temperatures.

Entre les principals aplicacions del C actiu està la purificació de substàncies orgàniques, o per eliminar matèries que causen mal olor o sabor a l’aigua. Així mateix, és el farciment més utilitzat en els filtres químics (EPI).

En aquesta pràctica anem a decolorar un vi. En moltes ocasions, el color del vi emmascara determinats anàlisi (per exemple aquells que es basen en la formació de color).

Comprovarem també la influència de la temperatura i el tamany de les partícules en els processos d’adsorció

Quan parlem d’absorció, ens referim a la dissolució d’un gas en un líquid

MATERIAL I REACTIUS

Carbó actiu en pols, carbó actiu granular i vi tint.

Balança granataria, equip de filtració tradicional (filtre de plegs).

RISCOS PREVISIBLES

En principi no hi ha cap

PROCEDIMENT

1. Mesurar 50ml de vi i transferir-los a un got de precipitats
2. Afegir 2g de C actiu en pols. Fer això per triplicat.
3. Agitar i deixar en digestió durant 20 minuts:
     a.- a temperatura ambient
     b.- en un bany de gel o a la nevera
     c.- escalfant en un bany de sorra, a uns 50º.
4. Filtrar sobre paper de filtre de plecs. Repetir l’operació si les aigües mares no queden perfectament netes.

Fer la mateixa operació si es disposa de C actiu granular.

CÀLCULS / GRÀFICS / EXPRESSIÓ DELS RESULTATS

1. Registra les dades experimentals: Observacions experimentals

Temperatura de treball	Carbó actiu en pols	Carbó actiu granular
0º	Semidecolorit (negra)	Semidecolorit (negra)
Temperaturambient	Decolorit (gris)	Semidecolorit (negra)
50º	Decolorit	Semidecolorit

2. Com influeix la temperatura en el procés d’adsorció?
Com major sigui la temperatura el procés d'absorció és més eficas perquè amb la calor els porus del carboni actiu és dilaten deixant penetrar amb més facilitat el vi, permeten la adsorció dels tanins.


3. Com influeix el tamany de partícula en el procés d'absorció?
L'adsorció és més eficas com menor és el tamany de partícula, ja que com major és la superfície de l'absorbent més cobertura hi ha per generar la capa, és a dir, que es retendra petites partícules.

CONCLUSIÓ

En aquest assaig hem pogut aprendre sobre la capacitat del carbó actiu en adsorvir els tanins¹ del vi.

L'adsorció depèn de la temperatura, ja que com major temperatura més visible queda el producte. Això és gràcies al fet que els porus del carbó actiu és dilatant i com hi havia una pressió osmòtica entre el sòlid i el líquid, el vi penetrar dintre del carbó actiu. Aquest equilibri de pressió generarà que el carbó actiu augmenti de mida facilitant la seva filtració.

Els dos tipus de carbó actiu que vam utilitzar són els següents:

• El carbó actiu en pols és una partícula amb una àrea superficial excepcionalment alta i una gran quantitat de microporositats. Com que té una mida petita és difícil manipular, per això està la filtració a plecs que té major superfície de contacte.
• El carbó actiu granular és una partícula amb petites quantitats de microporositat i de menor àrea superficial. Com que té una mida de partícula gran és fàcil de recollir en la filtració.
  Emperò el carbó actiu és més adient per aquest assaig perquè presenta.

En resum, és millor utilitzar el carbó actiu en pols a temperatures com més elevades millor per decolorar el vi tint.

TRACTAMENT DE RESIDUS

Tot es pot tirar per la pica i a les escombraries

1. Els tanins aporten al vi la seva pigmentació característica.